Bloc 2: Dues pioneres del treball social: Història, inspiració i impacte

Dues pioneres del treball social: Història, inspiració i impacte

En aquest segon bloc, coneixem la història de dues dones que van marcar un abans i un després en el treball social. Elles van establir les bases de la professió, deixant-nos un llegat d’inspiració i canvi social que encara avui en dia segueix viu en la nostra tasca.

EUNICE KENNEDY SHRIVER: PIONERA EN LA LLUITA MUNDIAL PELS DRETS I L’ACCEPTACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL 

Ens agradaria parlar-vos sobre una figura extremadament influent en l'àmbit del treball social: Eunice Kennedy Shriver. Qui no només va ser una pionera en treball social, sinó que va ser una visionària la qual va fundar el moviment "Special Olympics", el moviment esportiu que avui en dia inspira a milions de persones.

Eunice Kennedy Shriver (1921-2009) va neixer Brookline i va llicenciar-se en sociología a la Universitat de Stanford.

Després de graduar-se, va treballar en projectes socials amb  el Departament d'Estat i el Departament de Justícia. Al 1950, es va convertir en treballadora social, i l’any següent es va traslladar al estat de Illions per treballar amb la Casa del Bon Pastor i el Tribunal de Menors de Chicago.

El 1953, es va casar amb Robert Sargent Shriver Jr. i va assumir el lideratge de la Fundació Joseph P. Kennedy al 1957, la qual tenia com a objectiu prevenir la discapacitat intel·lectual i millorar el tractament de les persones afectades.

El 1962, va crear un campament per a persones amb discapacitat intel·lectual, Special Olympics, una organització que ofereix entrenament esportiu a persones amb discapacitat en més de 150 països.

Al llarg de la seva carrera Eunice Kennedy Shriver, va rebre diversos reconeixements globals, incloent la Medalla Presidencial de la Llibertat, i títols honorífics per la seva feina, que va transformar la vida de milions de persones amb discapacitat.

Una trajectoria revolucionària

Eunice Kennedy Shriver, es va convertir en una atleta a la universitat. Va començar a veure l’esport com a punt en comú per unir a persones de tots els àmbits de la vida.

Camp Shriver

Eunice Kennedy Shriver creia que les persones amb discapacitat intel·lectual, si s’els ofreria les mateixes oportunitats, podrien aconseguir molt més del que s'esperava.

El 1962 va posar-ho en pràctica organitzant el "Camp Shriver", un campament d'estiu per a joves amb discapacitat intel·lectual, amb l’objectiu d’explorar les seves habilitats amb una amplia varietat d’esports. Aquesta iniciativa va créixer, i el juliol del 1968, es van celebrar els primers Jocs Olímpics Especials a Chicago.

Va demostrar que les persones amb discapacitat intel·lectual eren capaços de ser atletes excepcionals i que gràcies als esports podien desenvolupar el seu potencial. Aquest moviment va esdevenir-se un moviment global, el qual avui en dia beneficia a més de 6v milions de persones en 200 països.

Grans trets

El 1957, Eunice Kennedy va assumir la direcció de la Fundació del seu germà, Joseph P.Kennedy Jr., creada el 1946 com a homenatge per al seu germà, que havia mort durant la Segona Guerra Mundial. Els objectius que tenia la fundació eren els següents, prevenir la discapacitat intel·lectual mitjançant la identificació de les seves causes i millorar la manera en què la societat tracta les persones amb discapacitat intel·lectual.

La fundació va contribiur a assolir nombrosos avenços importants d’aquest àmbit, amb Eunice Kennedy Shriver al capdavant.

Va ser reconeguda globalment, va rebre nombrosos premis, incloent-hi la Medalla Presidencial de la Llibertat. Malgrat aquests honors, sempre va considerar que les persones amb discapacitat intel·lectual eren les veritables mereixedores dels reconeixements.

JULIA LATHROP: PIONERA DEL TREBALL SOCIAL I DEFENSORA DELS DRETS DELS INFANTS

 

 

 

Ens agradaria parlar-vos sobre una figura increíblement influent en el cap del treball social: Julia Lathrop. Qui no només va ser una pionera en treball social, sinò que també una vertadera defensora dels drets dels nens i les famílies. El seu llegat ens recorda la importància de lluitar per un món més just i solidari.

Julia Lathrop (1858-1932) va neixer a l’estat de Illinois i va estudiar a la Universitat de Wisconsin, on es va interessar per l’educació i la reforma social. 

Va ser una de les primeres dones en obtenir un títol a l’escola de postgrau de la Universitat de Chicago. Es va convertir en la primera directora de la Oficina de Protecció Infantil el 1912, on va treballar per millorar les condicions de vida dels nens i les famílies en situacions de precarietat. Va ser una gran defensora dels drets dels nens i va lluitar per la creació de lleis que protegeixin als menors de l’explotació i l’abús. 

A més a més, Lathrop va ser membre de l’Associació Nacional de Dones Advocades i va participar en nombroses iniciatives per promoure la igualtat de gènere i el benestar social. El seu treball va influir en la creació de polítiques públiques a favor de la protecció infantil i la reforma social.

Al llarg de la seva vida, Julia Lathrop va deixar un llegat molt important en el camp del treball social i la defensa dels drets dels infants, convertint-se en una figura clau en la història de l’activisme social als Estats Units.

Una trajectoria innovadora

El 1912, Lathrop es va convertir en la primera directora de la Oficina de Protección Infantil del Departament de Treball Social de Estats Units. El seu treball en aquesta oficina va ser fonamental, ja que no només va establir polítiques per protegir als nens d’abusos i negligències, sinó que també també va advocar per lleis que regulessin el treball infantil. Imagineu l’impacte d’aquestes reformes en una època en la que molts nens eren explotats laboralment.

L’educació com a pilar fonamental

Lathrop creia amb convicció en la importància de l’educació en el treball social. Va promoure la formació de professionals capacitats, per assegurar-se que les futures generacions poguessin abordar de manera efectiva els problemes socials. La seva visió va ser clau per per assentar les bases del que avui en dia coneixem com el treball social modern.

Activisme en acció

A més a més de la seva feina a la Oficina de Protecció Infantil, Lathrop va participar activament en diverses organitzacions i moviments que lluitaven per la reforma social i la igualtat de gènere. El seu compromís en aquests temes va ajudar a que el treball social es convertís en més inclusiu i comprensiu.

Llegat durador

La influencia de Julia Lathrop perdura fins a dia d’avui. Les seves investigacions i publicacions sobre les condicions de vida dels nens van proporcionar una base teòrica que continua guiant als professionals en el camp. Gràcies a la seva dedicació i visió, milers de nens i famílies han tingut moltes més oportunitats i han estat més protegits per l’estat.

Conclusió: 

Creem que és essencial que els companys/es de classe coneguin la història de Julia Lathrop i Eunice Kennedy Shriver, ja que les seves intervencions al treball social són molt significatives i rellevants per a la nostra formació i al llarg de la nostra carrera professional.

Julia Lathrop va ser una fundadora en la protecció dels drets dels infants. Va ocupar el càrrec de primera directora de l'oficina de protecció infantil als Estats Units, on va treballar per promoure el benestar dels nens i les famílies en risc d'exclusió social. 

El seu treball va ser crucial per desenvolupar polítiques que defensessin els menors contra l'abús. Reconèixer la seva influència ens pot ajudar a apreciar la importància de la protecció infantil en el context del treball social actual i ens pot inspirar a defensar els drets dels més vulnerables.

D'altra banda, Eunice Kennedy Shriver és coneguda per ser la fundadora dels jocs olímpics especials, una acció que va influir significativament en la visió social de les persones amb discapacitat intel·lectual. La seva opinió és que tothom té dret a mostrar les seves capacitats i a rebre reconeixement. 

Conèixer sobre la seva experiència ens motiva a aplicar els principis d'inclusió en la nostra pràctica professional, fomentant així un ambient més just per a tothom. Ambdues dones ens recorden que el treball social no és només un conjunt d'intervencions de suport, sinó també una responsabilitat amb la justícia social. 

Això és especialment important en un moment en què la societat afronta múltiples dificultats. Com a futurs professionals, hem d'entendre que la nostra feina pot tenir un impacte profund i que és necessari defensar els drets humans en tots els àmbits.